UNA ESTRUCTURA SOCIAL. Albert Alay (21.06.00)

És bo pensar una mica sobre les coses que fan possible la convivència, si més no perquè comprenent-les podem evitar els danys irreparables que tantes vegades s'han fet a la història. I, també, perquè els mecanismes ens ajudaràn a comprendre el perquè de moltes coses. No vull pas descobrir la sopa d'all ni fer un article digne de ser pres seriosament, però sí al menys que qui en tingui ganes hi pugui pensar una miqueta per distreure's.

En poques paraules diré el que ara penso; tots som diferents però cadascú té un lloc sota el sol. I la diferència sovint no ens permet de conviure en pau i tranquilitat. Lògic. El món és molt gran i la gent molt diferente tot i viure en un mateix lloc. En primer lloc cal dividir la societat entre els explotadors --que són els que van bé-- i els explotats --que sempre que es deixin explotar van tirant--. Però seria massa senzill limitar-ho a les dues classes socials i encara que sigui simplificant cal cercar dues categories que no necessàriament es corresponguin a la verticalitat. Es tracta que hi han uns sapròfits --que viuen del que sobre a explotats i explotadors-- i uns paràsits --que viuen a costa de les relacions entre els explotadors i els explotats--. Ambdues categories són molt diferents i naturalment treuen més suc de la vida els paràsits que no pas els sapròfits. Els sapròfits viuen de les deixalles i els paràsits de xuclar la sava.

Potser aquest pensament no tingui cap mèrit; només convido a que si pensi una mica i que cada un miri de classificar-se entre les quatre categories. I que a més miri qui és cada cosa en aquest món i al llarg de la història.