PEATGES INTELIGENTS. Albert Alay (27.06.00) 
 
En un país de peatge com Catalunya cal parlar del tema del preu de les autopistes. Fa massa anys que en parlem i sense traure'n l'entrellat perquè quan es diu que s'abaixen s'apugen perquè immediatament s'ha d'aplicar l'increment de l'IPC i per tant la ventatge dura només unes setmanes.

Ja sé que el problema de les autopistes és de mal resoldre --hem tirat massa de la mànega prodigant el cotxe-- i que els números han de sortir i no es pot fer demagògies si cal recorrer a la dita "societat civil" per a què les faci. Però tampoc ens podem quedar amb els braços creuats. És bo tenir imaginació i, és clar, no tothom en té. Però vet aquí que el govern de Madrid acaba de proposar amb anginy una fórmula de mal aplicar però inteligent i lògica que demostren que saben el que es porten entre mans els ministres de torn o que paguen els assessors governamentals externs per a què pensin i facin propostes enlloc de fer "pantxing" a la sorra del mar o a la gespa de la muntanya.

La fórmula que anuncien és certament fonamentada en les mateixes causes que motivaren la privatització de determinades vies de comunicació; que el preu per kilòmetre sigui inversament proporcional al trànsit real. És a dir, que una autopista amb molta densitat de circulació serà més barata que una en la que hi passi poca gent. A alguns els pot semblar poc estimulant de cara a fer inversions, però és una solució difícilment discutible.

Per fer-nos una idea de la bondat de la fórmula proposada --després veurem si s'aplica el criteri o queda només en una parida-- cal tenir present que essent l'autopista un servei públic ha de prestar el millor servei al màxim de gent i al millor preu. Si una autopista té molt trànsit vol dir que era molt necessària i per tant el seu preu ha de ser inferior; d'altra banda, al tenir més trànsit l'amortització és més ràpida. Si l'autopista té poc trànsit voldrà dir que no era tan indispensable; que el seu preu sigui superior es justifica perquè s'ha d'amortitzar amb menys gent. Que un servei públic beneficii al major nombre de persones és desitjable. Que beneficiés al menor nombre seria abusiu i en tot cas discriminatori en favor d'una minoria. I així podriem seguir. Però no cal; de moment felicitem-nos de la iniciativa i desitgem que la realitat confirmi el que fins ara és teoria.