LA GUAITA
 
 
 

LA PROTECCIÓ DE LES ESPÈCIES ANIMALS EN PERILL D'EXTINCIÓ. Albert Alay (15.10.00)

Els catalans, que hem estat pioners en la legislació sobre la protecció dels animals, podem parlar del tema abans que molts sempre que no confonguem el que és l'autèntic dret natural dels animals a un tracte digne i la manipulació informativa de la que viuen alguns amb el pretext de conservar espècies en benefici dels poderosos. Per expressar el que vull dir esmentaré només dos fets singulars; el de les foques i el de les balenes.

Les primeres, les foques, es diu que estan en vies d'extinció per la mortandat que se'n fa per aprofitar i negociar amb la seva pell. És cert que se'n fa mortandat i que es negocia amb la pell, però no es pot pretendre que les foques es puguin extingir per això; els mateixos que les maten i trafiquen amb les seves pells són els interessats en que no desapareguin per no haver de canviar de feina. És ben senzill, però apareixen organitzacions no governamentals que amb molts mitjans fan la feina de protegir l'espècie donant la sensació que actúen contra els interessos dels explotadors. Mentre la pell de foca interessi comercialment no s'extingirà l'espècie.

Les segones, les balenes, es diu que estan en vies d'extinció per la mortandat que se'n fa perquè principalment és el menjar proteínic que més consumeixen els japonesos. I també en aquest cas apareixen els protectors del animals per lluitar contra la captura dels cetacis, quan no cal. Mentre hi hagi japonesos i els nipons mengin carn de balena l'espècie no corre cap perill; si en fessin una estamenya massa gran no tindrien carn per menjar.

No passa el mateix amb els gripaus. Com és un animal ben fastigós i que no serveix per res, cada cop n'hi ha menys, i Greenpeace no s'inquieta ni fa soroll.

Amb aquests moviments no governamentals passa com amb l'ecologisme. Se'n va començar a parlar quan els nordamericans volien deslocalitzar les seves empreses a països amb ma d'obra a més bon preu i poder controlar així la immigració. Els ecologistes --si ho haguessin dit els empresaris o els governants ningú no els hauria fet cas-- van preparar el terreny de la deslocalització posant sobre la taula els greus desperfectes que sobre la natura produien certes activitats productives i especialment les del refinament del petroli. Així també Estats Units, comprant fora el que necessitaven, augmentaven les seves reserves estratègiques de crusos. L'ecologisme actiu va començar així, però passa que amb el temps les organitzacions ecologistes han agafat forma, han creat doctrina, han concienciat, i avui tothom creu que tot el que diuen --que també exageren i no fan el que prediquen-- és cert. Bé, quelcom que va començar amb finalitats inconfessables ha esdevingut quelcom útil a la societat tot i que en fan un gra massa perquè cada cop han d'inventar més coses per justificar-se.